Quin Nom Rep El Clima De Franã§a

Geografia+Tema+1+el+medi+natural

View
218
Download
5

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Askja Hekla KUS PLACA PACÍFICA PLACA FILIPINA PLACA ARÀBIGA ANDES PLACA IRÀNICA PLACA EURASIÀTICA NAZCA PLACA ANTÀRTICA SUD-AMERICANA Plaques PLACA INDOAUSTRALIANA Àrees de sismes DU PLACA Volcà important AFRICANA PLACA PLACA Camerun PLA CA Mauna Loa Sajama PAC ÍFICA Corcovado DE Tarawera Lassen Peak Fuji-Yama Krakatau T ristão da Cunha A LP S Saint Helens Pinatubo Kliutxèvskaia Sopka Merapi S E S Vesuvi Teide D R Etna Elbrus Ascensió Faial H A

Text of Geografia+Tema+1+el+medi+natural

16

U N I TAT

1 Lespai fsic: el medi naturalLa geografia de la percepci

La geografia de la percepci s un dels corrents de pensament de la cincia geogrfica. Per a aquestsgegrafs, la percepci dun lloc variadun individu a un altre, ja que cadapersona t a la ment una imatgesubjectiva dels llocs que coneix, el quedenominen un mapa mental.

Hi ha molts factors que influeixen en la formaci del nostre mapa mental,com ara els records i les experinciesviscudes, la cultura, els valors socials i del nostre grup ms prxim, etc.

Aquests gegrafs defensen que les persones pensem i actuem en funci de com s el medi, per, sobretot, de la imatge que en tenim.

1. Descriu com s el barri on vius i indica quines coses del barri tagraden i quines no.Compara la teva descripci amb la del teu company o companya.Compartiu la mateixa imatge del barri?

A FONS

Doc. 1 Mapa de les plaques tectniques i rees de ms activitat ssmica i volcnica.

Plaques

rees de sismes

Volc important

PLACAPACFICA

PLACA

NORD-AMERICANA

PLACA

SUD-AMERICANA

PLACADEL CARIB

PLACADE COCOS

PLACA

DE

NAZCA

PLACA ANTRTICA

PLACA

AFRICANA

PLACA EURASITICA

PLACAIRNICA

PLACAARBIGA

PLACA

PACFICA

PLACA INDOAUSTRALIANA

PLACAFILIPINA

Teide

Faial

Etna

Vesuvi

Ascensi

Tristoda Cunha

Elbrus

Camerun

NgorongoroKilimanjaro

mont PelLa Sufrire

nevadodel Ruiz

Cotopaxi

Sajama

Corcovado

Popocatpetl

Paracutn

Lassen PeakSaint Helens

Mauna Loa

KrakatauMerapi

Pinatubo

Tarawera

Fuji-Yama

Kliutxvskaia Sopka

Askja

Hekla

MUN

TAN

YES

RO

CA

LLO

SES

AN

DES

ATLES

ALPS

DRAK

ENSB

ERG

ALTA

I

HIMLAIAHIN

DU

KU

SH

1. La Terra es divideix en plaquesSegons la teoria de la tectnica de plaques, lescora de la Terraest formada per diverses plaques, anomenades plaques tectniques,que es desplacen molt lentament (doc. 1). Quan es desplacen, lesplaques xoquen, se separen o fins i tot sencavalquen, i aix provocalaparici de noves formes de relleu o la destrucci duna part del re-lleu que ja existia. Per exemple, fa 45 milions danys va sorgir el sis-tema muntanys de lHimlaia a causa del xoc de dues plaques.

A les zones de contacte entre les plaques es poden produir volcans iterratrmols.

Els volcans sn obertures o esquerdes a lescora terrestre a tra-vs de les quals surten a lexterior materials molt calents de linte-rior de la Terra: lava, gasos, vapor daigua, cendres, etc. Aix pasaquan un volc est actiu.

Els terratrmols o sismes sn tremolors de terra causats per la frac-tura i el desplaament de roques a linterior de la Terra. Quan els ter-ratrmols es produeixen al mar poden originar tsunamis, onades ca-paces de recrrer llargues distncies a gran velocitat i que poden sermolt destructives quan arriben a la costa.

Les erupcions volcniques i els forts terratrmols poden tenir conse-qncies desastroses per a la poblaci. Tot i aix, algunes de les re-es ms densament poblades del mn, com ara el Jap, Indonsia ola costa occidental dels Estats Units, es troben en zones de contacteentre plaques tectniques, i per aix corren el perill de patir aquestsfenmens.

831213 _ 0014-0031.qxd 16/3/07 09:08 Pgina 16
17

2. La influncia de les formes del relleuEl relleu fa referncia a les desigualtats que presenta la superf-cie terrestre. Tant la superfcie dels continents com la que sestnsota les aiges dels oceans i els mars presenten un relleu acciden-tat i variat. Hi ha quatre formes de relleu continental principals:les muntanyes, els altiplans, les planes i les depressions o conques(doc. 2).

La majoria de la poblaci mundial viu en rees planes i situadesper sota dels 500 m daltitud. Aix s degut al fet que els terrenysmuntanyosos dificulten les comunicacions i el desenvolupamentduna de les activitats econmiques bsiques: lagricultura. Tot i aix,hi ha excepcions.

En situacions conflictives, les muntanyes sempre han estat llocsde refugi per a les persones.

Els paisatges muntanyosos han impulsat leconomia de determi-nats llocs i, com a conseqncia, el creixement de la poblaci.Aix passa en els paisatges idonis per a la prctica desports comlescalada o lesqu i per al turisme rural.

Lsser hum intenta aprofitar els avantatges que li ofereix el relleu i,en la mesura que li s possible, corregeix les condicions desfavora-bles amb esfor, enginy i domini tecnolgic. Aix doncs, per exem-ple, per facilitar les comunicacions salcen ponts i sexcaven tnels.Per poder cultivar als vessants muntanyosos es construeixen terras-ses o feixes, s a dir, superfcies planes o lleugerament inclinadeson es pot practicar lagricultura.

Per totes aquestes accions modifiquen intensament el relleu i po-den provocar problemes ambientals importants.

2. Comprn els conceptes. Hi ha cap diferncia entre

els termes alria i altitud? Defineix placa tectnica i feixa.

3. Busca les idees principals. Com sha originat el relleu

de la Terra que coneixem avui? Pot canviar?

Quin tipus de relleu afavoreix la vida de les persones? Per qu?

4. Interpreta els documents. Document 1.

a) Quin nom tenen les gransplaques tectniques?

b) En quina placa est situada la pennsula Ibrica? I les illesCanries?

c) Quines rees continentals tenenuna activitat ssmica ms gran?Sn rees deshabitades o moltpoblades?

Document 2. Explica com sn les principals formes del relleu.

5. Reflexiona. Un pas pobre pot pagar les obres

denginyeria que permeten salvarels obstacles del relleu? Quinesconseqncies t aix?

ACTIVITATS

Doc. 2 Principals formes del relleu continental.

Una muntanya s una elevaci important del terreny i de gran pendent. Si la muntanya t poca alria, parlem de tur.

Les muntanyes poden aparixer allades o agrupades, formant sistemes muntanyososamb caracterstiques comunes. En aquestcas, reben el nom de serres, si tenen pocaextensi o els cims sn dentats, i serralades,quan es tracta de sistemes ms grans o cadenes muntanyoses. Els altiplans sn extenses

superfcies planes olleugerament inclinades queestan situades a certa altitudrespecte del nivell del mar.

Les planes tamb sn grans superfciesplanes o suaument ondulades, persituades a poca altitud amb relaci al nivell del mar.

Les depressions o conques sn reeshumides, ms o menys extenses,situades ms avall que el terreny que les envolta.

831213 _ 0014-0031.qxd 16/3/07 09:08 Pgina 17
18

3. Les aigesLaigua cobreix ms del 70 % de la superfcie terrestre.Tot i aix, noms un 2,5 % s aigua dola, i menys dunquart de l1 % del total est disponible per consumir enrius, llacs i aqfers o dipsits subterranis. La resta delaigua dola est retinguda en forma de gla a les glace-res o s aigua subterrnia que es troba a massa profun-ditat per poder ser obtinguda i utilitzada.

Les aiges estan en circulaci permanent. s el que esconeix com el cicle de laigua (doc. 3).

Els oceans

Els oceans sn grans masses daigua salada. Aquestaaigua est en moviment constant impulsada pels cor-rents marins. Els corrents marins sn grans fluxos dai-gua que es desplacen com si fossin rius pels oceans.Quan la temperatura de laigua dun corrent s ms altaque la de laigua que lenvolta, diem que s un correntclid, i quan la temperatura s ms baixa, parlem duncorrent fred.

Els corrents influeixen en el clima. Per exemple, el cor-rent clid del Golf, que t lorigen en el golf de Mxic ies desplaa parallel a les costes dEuropa occidental, faque les temperatures daquesta regi siguin ms clidesdel que correspondria a la seva latitud.

Els corrents tamb afecten la productivitat de les ai-ges. Les zones ms riques en pesca sn aquelles on elscorrents fan que les aiges del fons, ms fredes i riquesen nutrients, pugin a la superfcie i atreguin una granquantitat de peixos, que se nalimenten.

Els rius

Els rius sn corrents continus daigua dola. Els riusprincipals desemboquen en un llac o en el mar (doc.4);els afluents aboquen les seves aiges en altres rius. Elterritori drenat per un riu principal i els seus afluentsforma la conca de drenatge del riu principal.

El cabal dun riu s la quantitat daigua que porta. Lesvariacions del cabal dun riu al llarg de lany en determi-nen el rgim fluvial. Si el cabal dun riu es mant cons-tant al llarg de lany, direm que t un rgim regular. Si,contrriament, experimenta grans crescudes en els me-sos plujosos o durant el desgla, per t la llera prcti-cament seca la resta de lany, direm que t un rgimirregular.

El cabal dun riu, el rgim i el relleu per on passa el seucurs en determinen laprofitament de les aiges: via detransport, font denergia hidroelctrica, reg de conreus,etc.

Doc. 3 El cicle de laigua. 1. Evaporaci. La calor provocalevaporaci de laigua superficial. 2. Condensaci. El vapordaigua seleva. Quan ho fa, es refreda i es transforma en gotes daigua, que donen lloc als nvols. 3. Precipitaci. Laigua dels nvols cau en forma de pluja, neu o calamarsa. 4. Dues terceres parts de laigua caigudasevaporaran i tornaran a latmosfera. 5. Una part de laiguaprecipitada correr per sobre la superfcie terrestre fins quearribi a un riu, un llac o el mar. 6. Una altra part sinfiltrar al sl. All, pot quedar embossada formant dipsits daiguasubterrnia anomenats aqfers, o fluir fins a trobar una sortida a la superfcie.

Doc. 4 Els rius Condomias, As Mestas i Ferreras (o Forcadas) desemboquen a la ria gallega de Cedeira. Snrius curts, cabalosos i de rgim regular.

1

2

3

4

5

6

831213 _ 0014-0031.qxd 16/3/07 09:08 Pgina 18
19

E